A l’escanyament financer de la sanitat i el retard en el cobrament de les farmàcies s’hi afegeix la nova proposta que el Ministeri de Sanitat ofereix a les Comunitats amb nous trams de renda per a fixar el copagament dels medicaments de les persones actives. Ana Mato ha plantejat la creació de nous trams de copagament per a les rendes entre els 18.000 i els 100.000 euros, que s'establirien, previsiblement, al voltant dels 36.000 i els 72.000 euros De fet, tampoc serveix gaire per a resoldre la debilitat del copagament aplicat des de juliol passat ni el dilema amb la taxa autonòmica de l’euro per recepta. Vegem-ne dos aspectes a la vista de la voluntat que ha manifestat el Ministeri de Sanitat amb el vist-i-plau d’Hisenda: augmentar la contribució del pacient i fer-la més progressiva.
El copagament vigent d’entre el
40 i el 60% del preu és dels més elevats que podem trobar a Europa, té poca
lògica sanitària i fins i tot econòmica ara augmentar-lo de nou. Per a les
persones més malaltes i amb poca renda, que ja n’hi ha més entre les persones
en edat activa que entre els pensionistes, això pot conduir a no complir amb el
tractament, afectar negativament la seva salut i a la sanitat li acabarà
sortint encara més car. Un augment sobre
el que ja hi ha serà un impost sobre els malalts.
En quan a la progressivitat, el
problema no rau en els trams de renda, més estrets o més amplis, fixos o
variables per Comunitats, sinó en el propi sistema. Un percentatge del preu
nominalment progressiu per als actius no farà que la contribució dels pacients
sigui progressiva. Convé recordar que el cinc per cent dels actius més malalts
aporta la meitat del copagament que es recapta. La distinció a l’hora de fer
pagar per les medicines entre actius i pensionistes ja no té cap mena de
sentit, el que ha de comptar és la seva capacitat econòmica i la seva
necessitat, al marge de la seva edat.
Si es vol que el copagament no
sigui un impost sobre els malalts cal que hi hagi un límit màxim per tots els
pagaments acumulats que faci un malalt. Això es pot fer amb una quantitat
màxima anual en euros per persona com a Suècia o, encara millor, amb un
percentatge màxim de la renda de cadascú com a Alemanya (1% de la renda per als
malalts crònics, 2% per al resta) . Res d’això té a veure en fer pagar als
actius un percentatge del preu de cada envàs, no pas de la despesa total que
fan, més elevat segons la seva renda; de poc li serveix això a una persona amb
poca renda i que necessita molts medicaments!
Tot això sense oblidar que es poden posar copagaments que es poden
evitar si es tria una alternativa efectiva de menor preu -la meitat de la
població de la UE15 compra medicaments així!- i que siguin més baixos com més
efectiu i necessari sigui el tractament -com a França i a Bèlgica-.
No hay comentarios:
Publicar un comentario