Link al artículo en español
Link a entrevista en 8 TV
L’escanyament de recursos per a la sanitat està contribuint a posar allò
que els implicats perceben com a més urgent, cadascú com és lògic mirant cap a
casa seva, per davant del que podria ser
el més necessari per a posar ordre en la sanitat pública. El més que insòlit
tancament patronal d’una part important de les farmàcies catalanes no deixa de
ser un episodi més en aquest camí quan, tot i no ser els més afectats, es
preveuen dificultats de tresoreria a la Generalitat que no s’esvairan amb
facilitat. De fet, gairebé cap proveïdor públic, més enllà dels empleats,
cobren factures amb tanta celeritat com les farmàcies catalanes. Només cal
recordar que la majoria de laboratoris tenen pendent de percebre els
medicaments que subministren als hospitals públics de tot aquest any. Ara bé, si l’escenari és
complicat, cal fer-lo previsible i així facilitar que les farmàcies facin
canvis i s’adaptin, com estem fent tots, a un escenari que no té res a veure
amb el de fa cinc anys.
El congost financer de la sanitat pública té una doble vessant. Una que té
a veure amb la pròpia sanitat: l’envelliment progressiu i la pressió per no
renunciar a la innovació, sia en medicaments, en tecnologia o en tècniques
quirúrgiques, fa que sigui difícil reduir despesa sense fer mal. L’altra és més
política: el repartiment per part de l’Estat de la capacitat de fer dèficit,
clarament desfavorable al pes que tenen les comunitats dins de la despesa
pública total, obligar a una compressió de la sanitat que no es correspon amb
el fet de ser el servei que més justifica els impostos que paguem. El cas és
que la capacitat financera dels recursos destinats a la sanitat pública
catalana el 2012 suposa, si es compleix el pressupost, un retrocés que ens
retorna al nivell de fa 8 o 10 anys si tenim en compte la inflació,
l’envelliment i la capacitat d’adoptar innovacions de valor per a la salut. En
canvi, atesa la capacitat fiscal dels catalans, podríem gastar una tercera part
més – 400 euros per cap- del que gastem ara.
El model de negoci de les farmàcies ha d’evolucionar i canviar no només per
a sobreviure a les incerteses en el cobrament de la factura pública sinó perquè
la situació del mercat farmacèutic avui és força diferent al de fa deu anys:
cada vegada hi ha menys principis actius nous i d’elevat preu a les farmàcies;
la major part de medicaments nous i més cars ja no es dispensen des de la
farmàcia sinó des de l’hospital; la competència dels genèrics ha reduït molt el
preu, la gratuïtat generalitzada per a la major part del consum ha desaparegut
per a no tornar mai més i el nombre de receptes cau en picat per primera vegada;
el sector públic ha de garantir l’accés del pacient a les farmàcies però potser
això vol dir que no totes les farmàcies podran ser viables –sobretot en
comunitats que han afavorit l’excés de farmàcies-; hi haurà un major paper de
la competència en les vendes sense recepta i en la para-farmàcia; de pagar un
marge comercial com a botiguer s’ha de veure si té sentit passar a pagar per
prestar un servei de salut; etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario